L'equip liderat pel col·laborador del CRAM i investigador de L’Oceanogràfic de Valencia, Manolo Castellote, ha descobert que la població de belugues que habita a Disenchantment Bay (Alaska) regeix els seus patrons de conducta segons l'estat de las marees. L'estudi es va realitzar el maig del 2008 va ser possible realitzar-la gràcies al dispositiu EAR (Ecologic Acoustic Recorder), facilitat pel CRAM, que també ha permès l'anàlisi del soroll ambiental de la badia i determinar que els  nombrosos creuers que circulen por la zona para visitar el conegut glacera de Hubbard no afecten a la vida d'aquests cetacis.

Las deteccions de belugues realitzades mitjançant els enregistraments del EAR i d'altres aparells de bioacústica en Disenchantment Bay van permetre als investigadors determinar per primera vegada una major presència d'aquests cetacis durant els períodes de plenament i molt poca o cap a la baixamar.

Para realitzar l'estudi, es van situar els cinc dispositius d'enregistrament en diferents posicions d'una badia molt apropiada per  proves de detecció acústica ja que acullen una població d'uns 12 exemplars de beluga molt aïllats genètica i geogràficament. Per altra banda, els aparells de bioacústica van ser programats per detectar freqüències de 30 a 113 quilohertzs; rang que ja havia sigut testat prèviament amb belugues en captiveri. 

El nombre de clics de beluga per hora registrat durant 10 dies ca confirmar la presència contínua d'aquests animals a l'àrea d'estudi durant el període de fondeig de l'embarcació científica; tot i així, un anàlisis temporal dels resultats va desestimar qualsevol relació amb el cicle solar i va apuntar directament a l'evolució de les marees.

Per altra banda, per analitzar la reacció de les belugues davant del soroll ambiental procedent de les embarcacions, l'equip de Castellote va situar l'EAR i  dos altres dispositius d'enregistrament a Beluga Bay, localització propera a Hubbard, la major glacera de Nord-Amèrica i pol d'atracció de nombrosos visitants.

L'estudi va permetre determinar que el soroll procedent dels creuers es focalitzava a la freqüència de 0 a 2 quilohertzs, no obstant, el seu nivell màxim de decibels quedava por sota d'esdeveniments naturals com la col·lisió  entre icebergs. Així, l'informe va concloure que tot i el soroll dels vaixells es podia percebre on es trobaven las belugues, no era major que la variablement natural del soroll ambiental.