|
Estudi de les poblacions de Baldriga cendrosa a la costa nord de Menorca
La Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) és una au marina que, com la resta d'espècies d'aquest grup, està específicament adaptada per desenvolupar el seu cicle vital en les dures condicions que imposa el medi marí. La conseqüència de l'elevada especialització de les aus marines és que aquestes espècies són especialment vulnerables a la degradació dels mars. De fet, són el grup més amenaçat a nivell mundial, inclòs per sobre de les aus que viuen a les selves tropicals.
Els problemes als que ja s'enfronten a terra - reducció de l'hàbitat disponible per nidificació, depredació, molèsties.., - es sumaran els canvis en les condicions del mar degut al canvi climàtic i, sobretot, s'espera un impacte molt negatiu de la disponibilitat d'aliment per aquestes espècies, conseqüència d'aquest. La Baldriga cendrosa podria ser particularment sensible als canvis ambientals i, per tant, bons indicadors de l'estat dels ecosistemes.
S'ha de saber que la baldriga cendrosa és una au marina que passa la major part de la seva vida a alta mar, on s'alimenta i descansa juntament amb els seus congèneres, formant grups compactes que floten a la superfície, anomenats balses. Tot i així, durant el període de reproducció, acudeixen a terra ferma, on nidifiquen als penya-segats, realitzen la posta i crien les seves cries. El seu cicle vital característic, i el seu aspecte més discret condicionen que aquesta espècie sigui molt desconeguda per la major part de la societat. La baldriga cendrosa està catalogada com a vulnerable a Europa i podria trobar-se en Perill d'Extinció al Mediterrani.
En l'actualitat s'ha estimat que al Mediterrani espanyol hi ha menys de 10.000 parelles, la majoria a les Balears. Per poder realitzar una estima de l'evolució de les seves poblacions que permeti detectar un canvi negatiu per aquesta espècie és necessari comptar amb uns bons censos de partida, conèixer totes les zones de cria i mantenir aquesta informació permanentment actualitzada.
Aquest coneixement bàsic és especialment complicat d'obtenir per la Baldriga cendrosa, ja que nidifica en colònies de molt difícil accés: penya-segats, illots rocosos… Un cas excepcionalment difícil per treballar és la costa nord de Menorca.
El Vell Marí a dins del programa de l'Obra Social de la Caixa “la Caixa a favor del mar: la ruta del Vell Marí” ha dedicat una campanya específica a l'aport de dades sobre la nidificació d'aquesta espècie a la costa nord de Menorca on l'espècie compta amb una de les tres principals colònies del Mediterrani, juntament amb la de les illes de Cabrera i de Chafarinas. En aquella zona, s'ha realitzat un estudi de la població nidificant al nord-oest de l'illa per actualitzar les dades aportades per l'últim cens que es va realitzar 17 anys enrere.
Els resultats que s'han obtingut dels censos nocturns mitjançant escoltes, a les localitzacions senyalades pels experts, s'han sumat als censos específics que s'han anat realitzant en els últims anys. Així es preveuen canvis a les poblacions d'aquesta espècie amenaçada i protegida per la UE amb l'antelació suficient com per poder prendre mesures de protecció eficaces.
Després de realitzar una primera prospecció de les parets dels penya-segats des del mar, un registre fotogràfic i una selecció dels sectors més adequats per albergar nuclis reproductors, es va procedir durant enregistraments d'àudio nocturns consecutius, a comptabilitzar les vocalitzacions de las parelles nidificants en cada un dels punts escollits per poder estimar de forma aproximada el nombre de parelles existents.
Els primers resultats no són optimistes. Respecte a la última estimació, tot indica que la població nidificant de Menorca ha disminuït sensiblement, segurament com a conseqüència de la continua depredació dels nius per part de rapinyaires nocturnes, gavines i mamífers introduïts com les rates, gats i cabres, molèsties ocasionades a les colònies i a la mortalitat en arts de pesca, a més de la pèrdua i alteració del seu hàbitat.
Localització: costa nord de Menorca
Data de realització: del 28 juliol al 3 d'agost
Administració, científics i experts:
- Joan Mayol, Cap del Servei de Protecció d'Espècies. Direcció General de Caça, Protecció d'Espècies i Educació Ambiental del Govern de las Illes Balears.
- Carles Carboneras, ornitòleg marí i investigador. Col·laborador de BirdLife International.
- Miguel McMinn i Anna Rodríguez (SKUA S.L). Especialistes en el seguiment d'aus marines i col·laboradors habituals de la DGCAPEA.
Amb la participació de la Direcció General de la Mar de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de las Illes Balears.
Vegeu els informes finals en format PDF:
|
 |
 |