ARTICLE SOBRE LA PESCA DE TAURONS A ESPANYA

Durant molts segles, l'home ha practicat de manera sostenible la pesca del tauró amb tècniques artesanals i costaneres. L'enorme industrialització del sector pesquer, sobretot al llarg de la segona meitat del segle XX, ha provocat un increment de l'esforç i del rendiment pesquer sobre els taurons, així com, una expansió de les zones on es practica. Moltes poblacions de taurons es troben a l'actualitat en situació de sobre-explotació, en altres casos no es tenen suficients dades fiables de la pesqueria per a la seva avaluació.

Una correcta gestió dels recursos pesquers és essencial. Si la pesca es gestiona amb prudència, els taurons poden ser una font estable de menjar i oci, i poden contribuir a l'equilibri dels oceans. És probable que la pèrdua d'aquests importants depredadors a la cadena tròfica tingui efectes negatius a les poblacions de les seves preses i afecti a l'equilibri dels ecosistemes marins.

PESCA DE TAURONS A ESPANYA

La flota pesquera espanyola lidera les captures de taurons a Europa i exerceix una enorme pressió sobre les poblacions d'elasmobranquis de l'Atlàntic. Per a conscienciar sobre l'estat actual d'aquestes espècies la Fundació CRAM porta a terme reportatges i informes i facilita informació sobre els canvis legislatius que seran actualitzats periòdicament.

Espanya: el major caçador europeu del tauró

Fa tan sols uns anys la sopa d'aleta de tauró era un menjar només apte per a les butxaques més pudents d'Àsia. Ara, l'emergència de la classe mitjana en països com Xina ha creat un exèrcit de consumidors disposats a pagar un producte que abans tenia un preu prohibit. L'auge de la demanda ha provocat un increment exponencial de la pesca de taurons i no només en els països asiàtics. Europa, amb Espanya al capdavant, també es lucra d'un florent negoci que està delmant les poblacions d'aquest animal amenaçat.

Segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), Espanya va declarar unes captures de més de 38.000 tones de tauró al 2005, un botí que, aquell mateix any, li va permetre convertir-se en el quart major “caçador” de taurons del món i el primer d'Europa amb una quota del 7,19% sobre les captures totals. Un percentatge només superat clarament per la Indonèsia i quasi a la par que la Índia i la província xinesa de Taiwan. Aquestes quatre regions concentren més d'un terç de les captures mundials de tauró.

Malgrat que Espanya és l'únic representant europeu al “top ten” de països amb majors captures de tauró, el cert és que la Unió Europea (UE) juga un paper principal a nivell mundial en la pesca, importació i exportació de taurons. Un grup de només 20 països concentren el 80% de les captures globals i entre aquests estan Espanya, Portugal, Regne Unit i França. Degut a la forta influència d'Europa en la política mundial de la pesca, les normes de la UE sobre captura de taurons tenen un efecte de gran abast a tots els oceans. És per això que organitzacions conservacionistes com Shark Alliance exigeixen la implantació d'un pla d'acció per a la conservació de taurons a la UE que posi fi a l'espoli d'aquest animal en perill.

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) va visitar la llotja de Vigo, a Galícia, per a observar com funciona el port europeu més important en desembarcament de taurons. La flota de vaixells palangrers que allà operen exerceix una enorme pressió sobre els taurons de l'Atlàntic, malgrat que aquestes pesqueries tenen com a objectiu la tonyina o el peix espasa. Així, el volum de captures de taurons oceànics en palangres de superfície és inclús major al de les espècies objectiu, com mostren les dades extretes del port de Vigo.

El percentatge de captures el lideren els taurons amb un 50%, seguits d'un 30% de peix espasa (Xiphias gladius) i d'un 20% restant compost per espècies vàries com túnids, peix vela (Istiophorus spp.) i cotxinilla (Lepydocibium flavobrunneum). Del percentatge de captures de taurons, tres quartes parts corresponen a tintoreres (Prionace glauca), un 20% a solraig (Isurus oxyrinchus) i el 5% restant a altres grans taurons com el martell (Sphyrna zygaena) o la guineu (Alopias vulpinus).

Abans d'arribar a la llotja de Vigo les captures segueixen un procés del qual dependrà el seu preu i la seva futura sortida al mercat. La flota de palangre de superfície que té com a base aquest port compta amb diferents tipus d'embarcacions: les que desembarquen les captures fresques, les que les congelen i les mixtes, cadascuna d'elles amb distintes capacitats i marees (temps des de que el vaixell surt del port a pesca fins que torna).

Així, els vaixells de “fresc” pesquen durant uns 15 dies en els que solen obtenir un total de 8.000 kg de captures per vaixell. En el cas dels vaixells mixtes, la seva major mida els permet assolir marees de fins 2 mesos, congelant gran part de les captures i deixant fresques només les dels darrers dies. Segons els observadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, les captures d'aquests vaixells es composen (per vaixell i marea) d'entre 12.000 i 15.000 kg de peix espasa, entre 20.000 i 30.000 kg de tintorera i entre 5.000 i 8.000 kg de solraig, a més d'altres espècies accessòries.

Finalment, els vaixells “congeladors” realitzen captures similars a les dels vaixells “mixtes” però no descarreguen peix fresc. A l'actualitat, degut a la pujada del preu del carburant, aquest tipus d'embarcacions no tornen al seu port d'origen a desembarcar les captures sinó que ho fan en ports de la zona de pesca i les manen a Vigo en mercants. Com a conseqüència, aquest flota ha augmentat molt l'esforç pesquer sobre les poblacions afectades.

Les diferents parts del tauró es destinen a usos molt diferents i existeix una gran disparitat entre l'elevat valor de les aletes i el baix preu de la carn de tauró. Per això i per a facilitar l'emmagatzemament de les captures congelades, els vaixells desembarquen els troncs i les aletes per separat, comprovant que la quantitat d'aletes correspongui al pes dels troncs mitjançant l'aplicació d'una ràtio predeterminada.

A la llotja de Vigo, les captures fresques són subhastades a compradors majoristes que s'encarreguen del processat i distribució de carn, oli i aletes. Una vegada tallades les aletes, segueixen un procés de classificació segons la seva espècie, mida i tipus. A continuació, es mesuren, pesen i empaqueten en sacs etiquetats amb la informació recollida durant el procés i es transporten a la Xina en contenidors per via marítima, per a ser distribuïdes posteriorment al mercat asiàtic. La eficiència dels productors nacionals ha permès a Espanya copar el 40% de les importacions d'aletes de tauró de Xina, sent el seu major proveïdor amb diferència, segons dades de la FAO de l'any 2005.

Tot i que hi ha hagut algun pas cap a la conservació dels taurons, com la prohibició de tallar les seves aletes i llençar el seu cos al mar (“finnig” o aleteig), el declivi de les seves poblacions va en augment. Per això és necessària una millor gestió de les pesqueries de tauró, ja que el lent creixement, la tardana maduració i la baixa productivitat sexual d'aquests animals afavoreix la seva sobreexplotació.

Les conseqüències ecològiques i econòmiques que comportarien la desaparició d'aquests grans depredadors són d'una magnitud desconeguda. Encara avui, el tauró és una peça insubstituïble dels ecosistemes marins, en els que habita des de fa més de 400 milions d'anys.

Tauró guineu, una de les espècies més amenaçades

Desembarcament de taurons al Port de Vigo, el més important d'Europa

Exemplars de marrajo dientuso

Aletes de tauró s'exporten a Àsia on s'arriben a pagar fins a 500 euros el quilo

Tones de taurons es subhasten cada dia a la llotja de Vigo